dimarts, 6 de novembre de 2012

Giulia Valle Quintet, de gira per Corea


Giulia Valle és una de les artistes amb més projecció internacional del jazz català actual. Però fins i tot amb el seu bagatge, una gira per Corea del Sud suposa tota una experiència. Fins allà va viatjar, amb el suport de Catalan! Arts, la contrabaixista i compositora amb el seu quintet (Martí Serra: saxo soprano i tenor; Gorka Benítez: saxo tenor; Marco Mezquida: piano i teclats; David Xirgu: bateria) per actuar al Festival Jarasum de Gapyeong i a altres sales del país asiàtic, i ara comparteix amb Catalan! Arts les seves impressions. 

 
   
Valle reconeix que “no coneixia res de l'escena jazzística a Corea. De fet, encara estic peix en aquest sentit, però, tal i cóm m'esperava, vaig notar tota la passió que tenen allà per aquesta música, així com el respecte cap als músics europeus i americans”.

La música de Giulia Valle mostra un ampli ventall d’emocions sonores, plena de matisos; és un jazz imaginatiu, imprevisible i impactant. Quines reaccions va generar el seu estil? “El públic coreà (jo diria asiàtic, en general) té moltes ganes de rebre propostes musicals d’avantguarda i la veritat és que són realment molt receptius i entusiastes. De fet, et tracten amb molt d’afecte, demanen autògrafs, compren els discos, els encanta fer-se fotos amb els músics. Et sents como les estrelles del rock and roll! Recordo que després de l'actuació al Festival Jarasum, una dona es va acostar al David Xirgu, li va mostrar que tenia tots els seus discos i li va demanar que els li signés! Aquesta dona estava realment emocionada”.

 
L’estada a Corea va permetre Giulia Valle tenir un primer tast de l’escena musical del país. “Tant al Festival Jarasum com a l'enregistrament que vam fer per a la televisió coreana (Ibs) vam coincidir amb un altre grup de músics europeus, però liderat per un bateria coreà. La veritat és que en el jazz el llenguatge és bastant universal i sovint es pretén copiar un estil musical molt semblant a l’americà. Vaig tenir la mateixa impressió el primer dia, quan vam actuar en un petit club de jazz després d'un quintet de joves coreans. Tot i que entenc la necessitat d'haver de copiar un estil, sobretot quan t'estàs formant, crec que és molt important no passar per alt les teves arrels, la teva cultura, el teu folklore personal. Això és el que més valoro en un músic. Em fa l'efecte que els asiàtics són grans imitadors en aquest estil de música, però poc arriscats a l'hora de introduir-hi la seva essència. Un petit apunt, però: aquí, a Barcelona tenim un contrabaixista japonès, Masa Kamaguchi. Aquest sí que realment, a part de ser un virtuós, és totalment kung-fu tocant. L'excepció que confirma la regla?”.

 
Tot i aquests comentaris, la contrabaixista reconeix que una visita de pocs dies no permet tenir un coneixement més a fons del panorama musical d’un país tan llunyà com Corea. “La majoria dels grups que participaven en aquests esdeveniments eren europeus. I, de fet,  el que explico és una impressió forjada a través de les visites a Internet i de músics japonesos o xinesos que vaig tenir oportunitat d'escoltar durant les meves estades a Nova York. M'hagués encantat relacionar-me més amb el gremi artístic de Corea, però és cert que quan estàs de gira no hi ha temps per res més que preparar-te per l'actuació, fer proves de so, organitzar les coses de la millor manera possible, en definitiva”. 
 
Una gira sempre dóna peu a anècdotes i vivències curioses, i aquesta gira per Corea no en va ser excepció. “Vam tenir una road manager/ traductora molt maca, la Sora Jeon. La pobre anava de cul, i era la primera vegada que feia aquesta tasca (a sobre, cóm a voluntària!). Ens va agafar molt d’afecte i nosaltres a ella. Pel que fa al menjar coreà, és molt picant! I en Xirgu i el Marco Mezquida van tastar un plat de larves! Que intrèpids, jo no em menjo una larva ni que em paguin...Podria explicar-vos més coses, però totes són llunyanes per a mi. Quan viatjo amb el quintet l'única preocupació és la música i que tot surti rodó. En aquest sentit, passo nervis i sovint em perdo la part lúdica i d’exploració dels viatges. Després torno a Barcelona totalment esgotada. En aquest cas, encara més, perquè van ser vuit dies i el viatge de tornada va durar 32 hores! El que sí et puc dir amb certesa és que tant els concerts cóm l'enregistrament a la televisió van anar molt bé. D'això, és tractava, al cap i a la fi. Esperem que hagi servit per obrir el mercat asiàtic”.




Fotos cedides per Giulia Valle

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada