AUSTIN EN EL RECORD

L’espera als aeroports i les llargues hores de vol transoceànic són un bon moment per repassar les sensacions dels últims dies i reflexionar sobre l’activitat realitzada, sobretot quan aquesta activitat té com a nom South by Southwest (SXSW). Aprofitant que compartíem tornada a Barcelona amb bona part de l’expedició catalana assistent al festival, vam poder constatar les seves impressions. Com les de Raul, o més ben dit, RJ Sinclair, el cantant de Tokyo Sex Destruction, que en la seva tercera visita al SXSW manté la il·lusió “d’aconseguir el somni americà”.

Foto: Heather Kennedy

Un inesperat canvi de formació poc abans de la cita texana va impossibilitar la idea de fer una gira pel nord-est dels Estats Units abans d’anar a Austin. I és que els Tokyo tenen clar que “el que ens interessa és girar”, fer concerts. “Amb els caixets que es paguen aquí, has d’estar un mes tocant, si pot ser cada dia, per a que el viatge surti rentable”, afegia. Malgrat tot, a la capital de Texas els Tokyo van realitzar quatre showcases i van establir contactes amb empreses d’Estats Units i Mèxic per a la distribució en aquests països del seu últim treball discogràfic.

Pau Vargas, de l’empresa Panda Artist Management, també creia que l’assistència al SXSW havia estat positiva. “Ets sents petit, però amb ganes de tornar-hi i fer-ho millor que aquest any”. En Pau reconeix que, al ser “l’única agència amb estand en la fira, era una mica difícil vendre música”, però la reacció als concerts del grup taiwanès que representaven, Go Chic, ha estat bona. Pau considera que “per als grups s’ha diluït una mica el somni americà”, però el d’Austin segueix sent un festival “per on passa molta gent”. Panda té clar que “s’ha d’anar a fora, a ensenyar que tenim una oficina a Santa Coloma de Farners i a Macau. Tenim ganes de tornar l’any vinent a Austin” i, si es pot, “presentar totes les nostres bandes”. El SXSW 2011 ja és passat, el SXSW 2012 ja és present.