L’última nit de concerts va començar a Mi Casa Cantina, amb Mürfila i la seva banda presentant les seves immillorables credencials rockeres. L’actuació es va orientar més tard cap a un pop més vitamínic i descarat, amb la cantant barcelonina mantenint en tot moment la seva empenta a l’escenari i el domini sobre un públic en el que no van faltar alguns espectadors guarnits amb les màscares típiques dels lluitadors mexicans. Una altra curiositat, Mürfila deu haver estat de les artistes més fotografiades del festival, si jutgem per la quantitat de mòbils i càmeres que la van enfocar sense descans.
La internacionalització de la indústria musical catalana no passa només per la difusió del talent dels nostres artistes més enllà del país, també per l’expansió de les empreses per altres contrades. Això és el que està fent Panda Artist Management, companyia de Santa Coloma de Farners amb delegació a la ciutat xinesa de Macau que, a més de disposar d’estand propi al recinte firal del SXSW, presentava l’electropunk d’un grup de Taiwan, Go Chic, a la programació oficial.
La ruta musical seguia per 6th Street, on Black Gandhi va aconseguir omplir a vessar la Flamingo Cantina. Va ser difícil no posar-se a ballar amb la fórmula imbatible de reggae i funk d’aquesta banda multinacional de Barcelona, que encara es quedarà uns dies oferint més concerts a Texas. L’energia positiva que emana del grup es va transmetre de forma directa a un públic entusiasta, i és aquesta mateixa energia positiva la que oferia un colofó immillorable a la presència de CATALAN! MUSIC al SXSW.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada